haru

haru. (De *ḥaru, n. vb. m. sing.)

1. GC. ant. desus. Hecho de ser conveniente, necesario.

LEXEMA

Ḥ·R

____________

Vide Aicà maragà,aititù aguahae / Maicà guere; demacihani / Neigà haruuici alemalai.